El Molino Flamenco & Copla

La copla és al flamenc el que les cançons dels vells musicals és al jazz més genuí. Són estils que han anat agafades de la mà en moltes ocasions, i que ara tornen a trobar-se un cop més aquí, a El Molino. Perquè ni el flamenc ni la copla són aliens a la colossal història de tan íntim cafè-concert barceloní. La perla del Paral·lel va ser també bressol del cuplet, gènere d'origen francès sense el qual la copla mai hagués existit. Fins i tot la primera cançó que van escriure junts Rafael de León i Manuel López-Quiroga es titulava “Bajo los puentes del Sena”!  I El Molino va acollir l’estrena a Barcelona d’una de les seves peces més reconegudes: a l’agost del 1933, la transformista Milco es va anticipar a qualsevol folclòrica cantant la emblemàtica “María de la O”.

Les aspes de El Molino també han girat diverses vegades gràcies als vents del flamenc. Poc després de la seva reobertura, el passat 2010, va tenir lloc la darrera actuació en directe del mestre de mestres Enrique Morente, dins d’un excepcional cicle dissenyat per Mayte Martín. El Molino ha flirtejat amb l’arte jondo des de la seva originària fundació, i durant els anys de la segona república va ser testimoni de l’embruix de bailaoras com Adelina Duran, Lolita Granados o una jove Carmen Amaya.

Però El Molino no ha pretès ser mai un tablao. Ni tampoc pretén ser-ho ara. De manera paral·lela a la seva programació habitual, un dia a la setmana, es transformarà en l'altar davant on, funció a funció, contreuran novament matrimoni el flamenc i la copla. L’amfiteatre i els pisos superiors seran com les “corralas” en què s’estenia la roba, com les balconades des de les quals es canten saetas per Setmana Santa. I no hi ha ningú millor per a invocar al “duende” sense perdre l'essència “molinera” que el bailaor sevillà Amador Rojas. Geni i figura que de petit va aprendre del patriarca Farruco per a desenvolupar després un estil únic i incomparable.

L'estreta relació entre Amador Rojas i aquest cafè-concert dóna com a fruit el primer espectacle en què dirigeix a altres bailaoras i artistes. I ell també balla, com no podia ser d’una altra manera, en un desplegament creatiu que va encara més enllà de les seves impactants coreografies. “Flamenco & Copla” compagina la proximitat amb la sofisticació audiovisual i dóna vida a un gran imaginari popular. Amb evocacions al ballarí Antonio, Lola Flores, Manolo Caracol, Bambino, Camarón i molts més. Martinetes, sevillanas corraleras, tanguillos,  tangos, soleás, jaleos, rumbes, bulerías, zambras i mítiques cançons de la mà de la veu gitana de Macarena Giraldez “La Bronce”. Amb tots vostès, “Flamenco & Copla”. 

Luis Troquel (original en castellà, traducció de El Molino)

Es programa a demanda, sota petició i per a grups.